Conferència: Els blocs i la seva relació amb l'educació

El vídeo que havíem de veure és d’una conferència que va fer l’Anna Pérez a Blanquerna. Ella és mestra i exerceix a l'escola Drassanes de Barcelona, té una llarga experiència com a usuària de les TIC que comparteix amb tota la comunitat internauta.

Aquesta conferència és sobre els blocs i la seva relació amb l’educació. On primer va fa una introducció a partir dels conceptes de web 1.0 i web 2.0. En la web 1.0 no podies crear cap tipus de contingut ni, evidentment, compartir-ho amb ningú. En canvi a la web 2.0 tothom pot crear continguts. Durant uns 10 anys hi ha hagut molts canvis. Internet avui és diferent, és multimèdia i és audiovisual. Ara ja no ens imaginem Internet només amb text i tot això és gràcies a la web 2.0.

Un dels exemples de les eines de la web 2.0 són els blocs. L’Anna ens explica que quan va crear el seu bloc ho va fer per organitzar les seves idees, però va veure que la gent li responia, li donaven més idees, l’ajudaven. Per tant, tot el que ella sabia es multiplicava per dos. Ens ensenya el seu bloc i també parla de l’experiència amb els alumnes de la seva escola Drassanes. Cada aula té un bloc propi on pengen tot el que fan.

Un cop vist el vídeo, em vaig quedar reflexionant uns instants. Em van quedar gravades una sèrie de preguntes que va fer l’Anna. Deia:

• Preparem als alumnes per la societat que els toca viure?
• Continuem fent recerca d’informació en una sola font (llibre de text) quan n’hi ha milers a l’abast?
• Donem un sentit útil i didàctic a youtube’s, messenger i metroflogs? Fins i tot diria que social?
• Continuem veient l’escola com una realitat tancada entre quatre parets i desconnectada del món?
• Qui és el protagonista el mestre o l’alumne? El mestre ja que va explicant o l’alumne que va experimentant..?
  

Hem de tenir en compte que treballem amb alumnes del segle XXI, que viuen de ple en un Internet multimèdia on les possibilitats de comunicar i crear continguts és molt gran. Hem de canviar una mica el xip de com ens van ensenyar a nosaltres al pensar com haurem d’ensenyar. Ja que no pot ser que l’educació no evolucioni. Penso que si anéssim canviant i millorant potser no hi hauria tant fracàs escolar. Els nens d’avui en dia no volen anar el cole perquè s’avorreixen i no es tracta de fer el pallasso tot el dia perquè s’ho passin bé, sinó simplement fent la classe amb unes altres eines potser canviarien aquesta actitud. Cal treballar amb eines que ells han vist des del moment de néixer i que poden ser útils. Com per exemple l’ordinador.