Llibre "Quiet"

"Quiet" cobreix set anys de vida d'un nen, el Lluís Serra Pablo, al qual anomenen LLullu. Aquest nen va néixer amb una greu encefalopatia que la ciència nuerològica encara no ha estat capaç de definir. El llullu té unes necessitats una mica peculiars, segons els sues pares diuen que això només significa que han d'estar una mica més pendents de la seva fragilitat.

Aquest llibre és escrit per el pare del nen, on narra l'estat emocional que provoca tenir un fill que com ell diu no progressa adequadament. Un estat que sovint produiex dolor, però que sobretot diu predomina la joia. Ho explicat mitjançant tot d'escenes concretes viscudes del Llullu.

Només puc dir que m'ha agradat molt aquest llibre, no sé si ha estat per la naturalitat amb què ho explica o pel fet de que si ens trobessím amb un nen així, com reaccionaríem?

Sovint pensem que si tenim un nen així, no sabríem què hauríem de fer, no sabríem reaccionar i potser ens cauria el món a sobre. Llegint aquest llibre et fa reflexionar sobre tot això.

És trist veure que no pot còrre, ni fins i tot caminar, no pot recordar res...Vaig plorar al final del llibre, i em vaig quedar força estona reflexionant. A la vida vas passant per diverses dificultats però sempre, malgrat tot, s'ha de tirar endavant i ser feliç.

Qui no recorda, no oblida.

Qui no oblida, recorda.

Qui recorda, oblida.

Qui oblida, no recorda.

Qui no recorda, no oblida.

Estimo, però no ho recordo.

M'estimen, i no ho oblido

Mai no cauré en l'oblit!

LLullu.

Aquest llibre fa bastant que me'l vaig llegir, però l'altre dia vaig veure un anunci en el diari on deia que farien un concert benèfic pels quiets. Que de títol portava com vaiem en aquets cartell: Moute-te pels quiets.

Per més informació podeu anar aquest bloc.

Documents d'estudi

He afegit un nou gadget, on posa per títol documents d'estudi. Ho he posat per més fàcil accés per mi alhora d'estudiar. Aquí trobarem tots els enllaçocs dels treballs que cada grup ha fet.

Professors de repàs virtuals

Les tecnologies sovint són considerades eines útils només per jugar o per copiar contingut, però en canvi constitueixen una excel·lent base de recolzament per els alumnes i professors perquè millorin el aprenentatge. ( Aquesta notícia és del diari, La Vanguardia )

Avui a la classe, parlant del treball que han exposat: "Les noves tecnologies i les velles pedagogies", hem reflexionat sobre el que és d'important l'ús de les noves tecnologies a l'escola, però evidentment hem de canviar la manera d'ensenyar els alumnes, ja que no per molts ordinadors que hi hagi a l'escola servirà de molt, si seguim ensenyant de la mateixa manera.

Blocs de tecnologia i educació

He afegit una nova secció amb aquest títol, per tenir localitzats alguns blocs interessants sobre aquesta temàtica.

Al bloc de Jordi Adell, professor de Castelló, està especialitzat amb amb l'educació i les noves tecnologies, en el seu bloc ens parla de tot això. Últimament ha públicat diverses entrades sobre la iniciativa de Zapatero.

Al bloc d'Espiral hi ha els blocs educatius premiats en el III concurs. És un recull de moltíssimes experiències. Aquest bloc fa un concurs per tots els blocs educatius.

Conferència: Els blocs i la seva relació amb l'educació

El vídeo que havíem de veure és d’una conferència que va fer l’Anna Pérez a Blanquerna. Ella és mestra i exerceix a l'escola Drassanes de Barcelona, té una llarga experiència com a usuària de les TIC que comparteix amb tota la comunitat internauta.

Aquesta conferència és sobre els blocs i la seva relació amb l’educació. On primer va fa una introducció a partir dels conceptes de web 1.0 i web 2.0. En la web 1.0 no podies crear cap tipus de contingut ni, evidentment, compartir-ho amb ningú. En canvi a la web 2.0 tothom pot crear continguts. Durant uns 10 anys hi ha hagut molts canvis. Internet avui és diferent, és multimèdia i és audiovisual. Ara ja no ens imaginem Internet només amb text i tot això és gràcies a la web 2.0.

Un dels exemples de les eines de la web 2.0 són els blocs. L’Anna ens explica que quan va crear el seu bloc ho va fer per organitzar les seves idees, però va veure que la gent li responia, li donaven més idees, l’ajudaven. Per tant, tot el que ella sabia es multiplicava per dos. Ens ensenya el seu bloc i també parla de l’experiència amb els alumnes de la seva escola Drassanes. Cada aula té un bloc propi on pengen tot el que fan.

Un cop vist el vídeo, em vaig quedar reflexionant uns instants. Em van quedar gravades una sèrie de preguntes que va fer l’Anna. Deia:

• Preparem als alumnes per la societat que els toca viure?
• Continuem fent recerca d’informació en una sola font (llibre de text) quan n’hi ha milers a l’abast?
• Donem un sentit útil i didàctic a youtube’s, messenger i metroflogs? Fins i tot diria que social?
• Continuem veient l’escola com una realitat tancada entre quatre parets i desconnectada del món?
• Qui és el protagonista el mestre o l’alumne? El mestre ja que va explicant o l’alumne que va experimentant..?
  

Hem de tenir en compte que treballem amb alumnes del segle XXI, que viuen de ple en un Internet multimèdia on les possibilitats de comunicar i crear continguts és molt gran. Hem de canviar una mica el xip de com ens van ensenyar a nosaltres al pensar com haurem d’ensenyar. Ja que no pot ser que l’educació no evolucioni. Penso que si anéssim canviant i millorant potser no hi hauria tant fracàs escolar. Els nens d’avui en dia no volen anar el cole perquè s’avorreixen i no es tracta de fer el pallasso tot el dia perquè s’ho passin bé, sinó simplement fent la classe amb unes altres eines potser canviarien aquesta actitud. Cal treballar amb eines que ells han vist des del moment de néixer i que poden ser útils. Com per exemple l’ordinador.

Que no falti de res!

Zapatero ha anunciat aquest matí que el govern aprovarà el projecte Escola 2.0 per la modernització del sistema d’ensenyament. Les cròniques apunten que les aules disposaran a partir del proper curs de pissarres digitals, connexió sense fils a Internet i cada alumne tindrà el seu propi ordinador personal i portàtil amb el que podrà seguir treballant fent els deures a casa.

Es veu que aquestes coses s'havien anunciat en algun altra ocasió.Però això de l’ordinador personal portàtil, per a cada nen el curs que ve, crec que encara no s’havia dit. Com acudit és dels bons.

Web 2.0

Fa uns dies a classe, vam estar parlant del concepte web 2.0.

Vam comentar que la web es un medi relativament jove i que està en constant evolució. En poc temps hem passat d’una web estàtica, en què l’usuari tenia un paper passiu, contemplatiu, d’observador, a una web dinàmica, participativa i col·laborativa, on els usuaris es converteixen en protagonistes actius, creant i compartint continguts, opinant participant i relacionant-se.

Avui dia ja estem fent funcionant webs 2.0, són com per exemple el blogs, el youtube, edu3.cat, facebook etc.

Una altre concepte que s’està introduint ara és el de web 3.0. És una web semàntic, tot està classificat per etiquetes per tant és molt més senzill buscar la informació.

Penso que hem d’entrar més en aquests conceptes, ja que de cara a l’educació ens anirà molt bé perquè alhora de fer qualsevol cosa tinguis recursos i maneres de fer diferents. No potser que l’ensenyament no evolucioni, si posem un mestre de dos segles enrere pogui fer classe igual avui dia, en canvi un cirurgià de dos segles enrere si el posem a la sala de cirurgia, no podria intervenir perquè no sabria utilitzar totes les eines que hi ha avui dia.

Aquí us poso un vídeo on queda molt clar el concepte de web 2.0

El PowerPoint

El PowerPoint és un dels programes de presentació més conegut ja que és de Microsoft.

Depenent dels objectes que tinguem podem fer unes coses o unes altres com ara crear, editar, fer animacions, fer transicions i accions.

• Animació: Efecte visual o sonor que s'utilitza per aplicar en un objecte.
• Transicions: Efecte visual o sonor que serveix per passar d'una diapositiva a una altra. Les transicions les hem de posar amb significat i relació amb el que volem dir, i es poden controlar clicant o per temps.
• Accions: Acció que fa un objecte que desencadena un esdeveniment. Ho podem fer clicant el ratolí o posant-lo a sobre de la diapositiva.

És important treballar amb el significat audiovisual i el significat de les paraules. Quan hem de crear una diapositiva cal pensar a qui va adreçada, qui la llegirà, com on... per tal que sigui adequada per als espectadors.

Després d’haver treballat a classe el PowerPoint com a suport per fer una exposició oral, i havent vist totes les coses que poden fer amb aquest programa, que són més o menys les que he explicades anteriorment, passem a conèixer totes les possibilitats que ens permeten fer-ne un ús creatiu i didàctic a l’aula.

Aquest Article ens separa en dos grans grups els diferents tipus d’ús del PowerPoint:
L’ús tradicional i l’ús creatiu.

Avantatges i inconvenients de l'ús tradicional:

Avantatges:

• L'alumne sempre té en pantalla una guia del que s'està dient.
• Permet incorporar imatges il·lustratives.
• Permet crear esquemes per fer més intel·ligible la matèria.·
• L'alumne té més facilitats per prendre apunts.
• ...

Inconvenients:

• Excés d'informació que no es llegeix clarament.
• L'orador es limita a llegir la pantalla.
• Colors i formes a la pantalla de manera indiscriminada.
• Abús d'elements multimedials.
• ...

Identificació de l’ús creatiu del PowerPoint. Hi ha un seguit de punts que fan que l'identifiquem:

• Hi ha un abans i un després per part de l’alumne i del professor.
• Presentacions que provoquen interacció professor/alumne o alumne/alumne.
• Presentacions que flexibilitzen el discurs de l'educador.
• Faciliten la creació i l'aprenentatge cooperatiu.
• ...

Així doncs, ja hem après quin ús cal fer-ne dels programes de presentació i quin no. Ja que pot ser una eina de treball molt útil, però si se'n fa un mal ús, pot arribar a ser poc útil.

Aprenem a fer un mapa conceptual

Clicant aquesta adreça, podreu veure el mapa conceptual sobre internet que hem fet: http://grups.blanquerna.url.edu/NTAE-K1/AnnaAS1/mapaconceptual.html

L'hem fet amb el programa CMapTools, un programa gratuït creat per l'Institute for Human and Machine Cognition. És molt interessant aquest programa, ja que es pot crear un mapa conceptual sense tenir gaires complicacions.

Creem un vídeo

Per primera vegada a la meva vida he realitzat un vídeo!

Aquest vídeo l'hem fet en grup, conflicte d'opinions. Va de dues mestres que... i ho deixo aquí, perquè millor és que el veieu.

Em pensava que era molt complicat, però tampoc ho és tant. El programa que vam utilitzar va ser el windows movie maker. Amb les sessions de la classe i tenint en compte que el programa no és díficl de fer anar, ja que està tot bastant ben indicat, va ser més senzill del que m'esperava.

Utilitzem el JCLIC

En aquest enllaç del JCLIC podeu trobar l'activitat que he realitzat per aprendre les vocals.

Sabem cercar amb un cercador?

L’altre dia vaig trobar un text de Piergiorgio M. Sandri, al suplement dels dissabtes de “La Vanguardia”, que realment no sé qui és aquest senyor, però m’hi vaig fixar pel titular, ja que deia: “BUSQUEM MALAMENT. A la xarxa, el món està a l’abast d’un clic”. Els cercadors s’han convertit en una eina indispensable per obtenir informació. Però l’usuari encara no sap aprofitar tot el seu potencial.

En llegir això vaig pensar que potser tenia tota la raó.
La noticia començava:
“Si vostè creu que per saber teclejar alguna paraula en un motor de cerca s’obriran les portes del coneixement, està molt equivocat. Els estudis i els experts confirmen el que alguns ja sospitaven: La gent no sap buscar per internet”.

“En la actualitat, coexisteixen a la xarxa al menys tres categories d’usuari: els que dominen internet com el seu palmell de la mà, els que estan exclosos del món digital i la gran majoria, que usa a diari els recursos de la web, però que encara no aprofita del tot el seu potencial. En conclusió seriem quasi uns analfabets. En aquest sentit, Ouali Benmeziane, director del recinte SearchCongress, un acte que es va fer a Barcelona el passat mes de gener i que es van reunir experts dels sector, es mostra molt escèptic sobre la maduresa tecnològica de els internautes espanyols: ‘la gent no sap el que és un buscador. Coneixent el Google, LIveSearch o Yahoo! Però no tenen ni idea de com funcionen i, el que és pitjor, no saben el que es pot fer amb ells. En general, avui els internautes no saben buscar, ni optimitzen el resultat de les seves trobades’.”

“¿Excessiu? Facin vostès mateixos la prova. Comprovaran que habitualment no passaran de les tres pàgines d’exploració dels resultats i que a vegades el que els interessa ho trobaran per casualitat, en un enllaç secundari que no apareixerà ni tant sols en la llista de les respostes ofertes pel cercador. El problema és que, davant l’excés d’informació és difícil detectar què és realment rellevant i què no. ‘Quant es busca la informació, el dilema està entre l’exessivitat (“ tot el que hi ha sobre” i la rellevància (“el més útil sobre”)’, diu Juan Jorge Fernández, autor Más allá de Google.”

Quan vaig començar a llegir les primeres línees d’aquets article vaig pensar que potser si que era excessiu, no hi havia per tant, però al llegir l’últim paràgraf, realment vaig pensar que l’exemple podia ser jo mateixa. Mai he passat de tres pàgines d’exploració, inclús molts cops ni una. I evidentment estic d’acord quan diu que hi ha massa informació i molts cops no sé quina és més important. No és pas fàcil.

webs per els més petits

He afegit un apartat que s’anomena webs per els més petits. Són webs que poden utilitza els nens, però que a nosaltres també ens poden fer servei.

La web de les tres bessones. Es pot posar amb català o en castellà, i és molt interessant. Hi ha jocs, noticies, activitats i moltes històries animades per seguir. També hi ha un apartat de webs i agenda per visitar habitualment.

La web de kidsclick, és un mena de google però per petits. És una web creada amb enllaços a llocs sobre temes diversos com història, salut, ciències, art, cultura popular i molt més. Aqueta no seria per a infantil però si per primària. És en anglès però això també pot afavorir l’aprenentatge de l’idioma.

La web de kids nationalgeografic també és en anglès. El nivell òptim per treure’n tot el profit també deu ser primària. És una web de ciència, variada, molt entretinguda per els nens. Incorpora canal de vídeos i moltes idees d’activitats, des de manualitats amb materials reciclats fins jocs per conèixer millor com funciona el cor i alguns passatemps per l’hora del pati virtual. També ens pot servir com a mestres per treure alguna idea.

I per últim la web Discovery kids, és una web en castellà, amb la programació del canal de TV i material afegit com vídeos, personatges, activitats per als pares i un apartat més complet de jocs per estimular la creativitat.

Retocs a la meva foto

Realment m’he adonat de tot el que es pot aconseguir retocant una fotografia. Abans clicava un boto dient més clar i punt. No feia grans coses, perquè no feia servir cap programa potent. I ara, amb el Gimp, i el Adobe photoshop 7.0, que és el que he utilitzat per retocar aquesta fotografia, he vist que es poden fer infinitat de coses. Vaig provar molt. Primer la vaig tallar perquè quedés més centrada, al tallar-la es va reduir i va passar de 3888 x 2592 a 2730 x 2244 i el tamany també va canviar, tot i que seguia bastant gran ja que va passar de 3.69 Mb a 642 Kb. Després la vaig voler posar a blanc i negre (desaturar), volia que em quedés diferent. Vaig provar de canviar el brillo/contrast vaig posar un 63% de contrast i un 27% de brillo. Després també vaig provar diferents filtres. El que més em va agradar va ser el que resseguia els contorns i així ha quedat. Al fer tots aquestes modificacions el tamany va tornar a canviar, però no la volia tant pesada i gran per posar-la aquí i l’he escalat a 500 x 499, així ja està més petita, ha perdut resolució però no s’aprecia en el bloc. Així el tamany (65,5 Kb) ja és el correcte per penjar-la en el meu bloc.

Les TIC i jo

Es podria dir que sóc un zero a l’esquerra amb les noves tecnologies. No és que no sàpiga fer funcionar res, però suposo que em queda molt per aprendre. Normalment on sovint tinc més problemes és amb l’ordinador. Sempre he sentit dir per part del meu germà: ordinador que toques ordinador que espatlles. Tampoc és veritat això, però realment sempre apareix un problema o altre que no se solucionar. Tot s’ha de dir, he anat millorant pel que fa a utilitzar nous programes, ja que fa dos anys enrere el PowerPoint no s’havia ni perquè es feia servir, ara ja el començo a dominar i tot.

Amb les altres tecnologies, quan no sé fer funcionar algun aparell és perquè no em llegeixo les instruccions. Suposo que és més fàcil que et diguin com es fa i ja està. Però un cop m’ho expliquen ho faig bé en aquell moment i després, si no ho torno a fer seguidament o espero molt, ja no me’n recordo i, apa, tornem a preguntar. És el cas de gravar cd’s de música amb l’ordinador. No ho sé fer. Avui mateix m’he passat com dues hores intentant gravar-ho. Amb ajuda, és clar, finalment ho he aconseguit! Les altres tecnologies com la càmera fotogràfica, l’ipod, mòbil, vaig dominant-les a mesura d’anar provant botons, remenant... Ara, de llegir instruccions, cap ni una. Amb el cas del vídeo, posar pel·lícules molt bé, gravar ja és diferent, haig de demanar ajut, però me’n surto. Potser seria hora de llegir alguna instrucció abans de fer anar qualsevol TIC.

Realment mai m’he parat a pensar en la importància de les TIC, però és evident que ens envolten per tot. Sense elles gairebé no sabríem que fer. Clar, doncs, que és molt important aprendre el seu ús i el seu bon aprofitament. Per tant es essencial introduir les noves tecnologies a l’educació infantil. Per als més petits ja no són tant noves! Quan ells han nascut les tecnologies ja hi eren.