L’altre dia vaig trobar un text de Piergiorgio M. Sandri, al suplement dels dissabtes de “La Vanguardia”, que realment no sé qui és aquest senyor, però m’hi vaig fixar pel titular, ja que deia: “BUSQUEM MALAMENT. A la xarxa, el món està a l’abast d’un clic”. Els cercadors s’han convertit en una eina indispensable per obtenir informació. Però l’usuari encara no sap aprofitar tot el seu potencial.
En llegir això vaig pensar que potser tenia tota la raó.
La noticia començava:
“Si vostè creu que per saber teclejar alguna paraula en un motor de cerca s’obriran les portes del coneixement, està molt equivocat. Els estudis i els experts confirmen el que alguns ja sospitaven: La gent no sap buscar per internet”.
“En la actualitat, coexisteixen a la xarxa al menys tres categories d’usuari: els que dominen internet com el seu palmell de la mà, els que estan exclosos del món digital i la gran majoria, que usa a diari els recursos de la web, però que encara no aprofita del tot el seu potencial. En conclusió seriem quasi uns analfabets. En aquest sentit,
Ouali Benmeziane, director del recinte
SearchCongress, un acte que es va fer a Barcelona el passat mes de gener i que es van reunir experts dels sector, es mostra molt escèptic sobre la maduresa tecnològica de els internautes espanyols: ‘la gent no sap el que és un buscador. Coneixent el Google, LIveSearch o Yahoo! Però no tenen ni idea de com funcionen i, el que és pitjor, no saben el que es pot fer amb ells. En general, avui els internautes no saben buscar, ni optimitzen el resultat de les seves trobades’.”
“¿Excessiu? Facin vostès mateixos la prova. Comprovaran que habitualment no passaran de les tres pàgines d’exploració dels resultats i que a vegades el que els interessa ho trobaran per casualitat, en un enllaç secundari que no apareixerà ni tant sols en la llista de les respostes ofertes pel cercador. El problema és que, davant l’excés d’informació és difícil detectar què és realment rellevant i què no. ‘Quant es busca la informació, el dilema està entre l’exessivitat (“ tot el que hi ha sobre” i la rellevància (“el més útil sobre”)’, diu Juan Jorge Fernández, autor
Más allá de Google.”
Quan vaig començar a llegir les primeres línees d’aquets article vaig pensar que potser si que era excessiu, no hi havia per tant, però al llegir l’últim paràgraf, realment vaig pensar que l’exemple podia ser jo mateixa. Mai he passat de tres pàgines d’exploració, inclús molts cops ni una. I evidentment estic d’acord quan diu que hi ha massa informació i molts cops no sé quina és més important. No és pas fàcil.
